ANYS VINT
-dixieland
-duke ellington
-Louis Armstrong
-Fats Waller
ANYS TRENTA
-swing
-Count basie
-Glenn Miller
-Benny Goodman
ANYS QUARANTA
-bebop
-Dizzy Gillespie
-Charlie Parker
ANYS CINQUANTA
-Charle Mingus
-Miles davies
-Bill Evans
-Dave Brubeck
-Thelonius monk
ANYS SEIXANTA
-Free jazz & Ornette Coleman
-j
martes, 26 de mayo de 2009
lunes, 11 de mayo de 2009
viernes, 8 de mayo de 2009
El nacimiento de una nación
-Es uno de los grandes hitos de la historia del cine, y lo es porque David W. Griffith reúne y sistematiza todos los recursos narrativos que había ido desarrollando el cine hasta ese momento (1915). Lo hace de una forma en que queda establecido un modelo de cine que se perpetuaría hasta la actualidad.
-Es uno de los grandes hitos de la historia del cine, y lo es porque David W. Griffith reúne y sistematiza todos los recursos narrativos que había ido desarrollando el cine hasta ese momento (1915). Lo hace de una forma en que queda establecido un modelo de cine que se perpetuaría hasta la actualidad.
The fall of a nation
-Director:Thomas F. Dixon Jr.
Writers:Thomas F. Dixon Jr. (novel)
Thomas F. Dixon Jr. (screenplay)
Data d'estrena:6 June 1916 (USA)
Genere:Drama
4 May
lunes, 19 de enero de 2009
APOLLO ET HYACINTHUS
Compositor: Wolfgang Amadeus Mozart
Apollo et Hyacinthus seu Hyacinthi metamorphosis (Apol·lo i Jacinto o metamorfosi de Jacinto) és un entreacte en llatí, compost per Wolfgang Amadeus Mozart (1767) basat en text de R. Widl. Porta per número KV 38.
Va sorgir per encàrrec de la Universitat de Salzburg, com a complement musical a una tragèdia que es representaria al final del curs, el drama escolàstic Clementia Croesi .Va ser estrenada el 13 de maig de 1767 en l'Aula Magna de la Universitat de Salzburg.
Els personatges són:
-Oebalus (Ébalo, rei d'Esparta, pare de Melia),tenor.
-Melia (filla d'Ébalo), soprano.
-Hyacinthus (Jacinto) , fill d'Ébalo, soprano.
-Apollo, (Apol·lo) ,déu de l'Olimp, contralt.
-Zephyrus, (Zèfir, amic de Jacinto), contralt.
-Sacrificulus Apollinis *primus (Primer sacerdot), baix.
-Sacrificulus Apollinis *secundus (Segon sacerdot), baix.
Sinopsi
Com indica el títol, es basa en la mitologia grega segons narració del poeta llatí Ovidi a la seva obra magistral, les Metamorfosis. Presa com a base el mite de Jacinto i Apol·lo , encara que canvia l'objecte de desig del déu: no és Jacinto sinó Melia, la seva germana. L'autor del text, Rufinus Widl, que era sacerdot, va modificar la història d'Ovidi (en la qual els personatges de Zèfir, Apol·lo i Jacinto constituïen clarament un triangle amorós homosexual) afegint aquest últim personatge i alterant la naturalesa de les relacions entre els dos que donen títol a l'obra; tot per tal d'ajustar la moralitat del clàssic llatí als prejudicis dominants en l'època i l'entorn social de Widl.
L'acció es desenvolupa a Esparta, a la Grècia antiga. El rei Ébalo ofereix un benevolència del déu Ària: el que es veu confirmat per l'aparició d'Apol·lo.
Apol·lo festeja a Melia, filla del rei, i aquesta li correspon .Gelós, Zèfir fereix a Jacinto, fill del rei, inculpant d'això a Apol·lo, i declara el seu amor per Melia .Apol·lo , castigant-lo de l'assassinat de Jacínto i per inculpar- lo, el transforma en vent, després, Apol·lo declaróle el seu amor a Melia, però ella confosa per l'acusació de Zèfir i pel turment, rebutja al déu .
En el tercer acte Jacinto moribund revela la veritat al seu pare. Apol·lo torna , transforma el cos del noi en la flor que porta el seu nom i declara la seva voluntat de casar-se amb Melia i romandre a Lacònia.
Apollo et Hyacinthus seu Hyacinthi metamorphosis (Apol·lo i Jacinto o metamorfosi de Jacinto) és un entreacte en llatí, compost per Wolfgang Amadeus Mozart (1767) basat en text de R. Widl. Porta per número KV 38.
Va sorgir per encàrrec de la Universitat de Salzburg, com a complement musical a una tragèdia que es representaria al final del curs, el drama escolàstic Clementia Croesi .Va ser estrenada el 13 de maig de 1767 en l'Aula Magna de la Universitat de Salzburg.
Els personatges són:
-Oebalus (Ébalo, rei d'Esparta, pare de Melia),tenor.
-Melia (filla d'Ébalo), soprano.
-Hyacinthus (Jacinto) , fill d'Ébalo, soprano.
-Apollo, (Apol·lo) ,déu de l'Olimp, contralt.
-Zephyrus, (Zèfir, amic de Jacinto), contralt.
-Sacrificulus Apollinis *primus (Primer sacerdot), baix.
-Sacrificulus Apollinis *secundus (Segon sacerdot), baix.
Sinopsi
Com indica el títol, es basa en la mitologia grega segons narració del poeta llatí Ovidi a la seva obra magistral, les Metamorfosis. Presa com a base el mite de Jacinto i Apol·lo , encara que canvia l'objecte de desig del déu: no és Jacinto sinó Melia, la seva germana. L'autor del text, Rufinus Widl, que era sacerdot, va modificar la història d'Ovidi (en la qual els personatges de Zèfir, Apol·lo i Jacinto constituïen clarament un triangle amorós homosexual) afegint aquest últim personatge i alterant la naturalesa de les relacions entre els dos que donen títol a l'obra; tot per tal d'ajustar la moralitat del clàssic llatí als prejudicis dominants en l'època i l'entorn social de Widl.
L'acció es desenvolupa a Esparta, a la Grècia antiga. El rei Ébalo ofereix un benevolència del déu Ària: el que es veu confirmat per l'aparició d'Apol·lo.
Apol·lo festeja a Melia, filla del rei, i aquesta li correspon .Gelós, Zèfir fereix a Jacinto, fill del rei, inculpant d'això a Apol·lo, i declara el seu amor per Melia .Apol·lo , castigant-lo de l'assassinat de Jacínto i per inculpar- lo, el transforma en vent, després, Apol·lo declaróle el seu amor a Melia, però ella confosa per l'acusació de Zèfir i pel turment, rebutja al déu .
En el tercer acte Jacinto moribund revela la veritat al seu pare. Apol·lo torna , transforma el cos del noi en la flor que porta el seu nom i declara la seva voluntat de casar-se amb Melia i romandre a Lacònia.
martes, 18 de noviembre de 2008
Música del Barroc
C.Monteverdi
Si dolce è'l tormento
Si dolce è'l tormento
C.Monteverdi
L'Orfeo. Toccata
L'Orfeo. Toccata
C.Monteverdi
L'Orfeo. Vi ricorda o boschi ombrosi
L'Orfeo. Vi ricorda o boschi ombrosi
C.Monteverdi
Vespro della beta Virgine. Duo Seraphim
Vespro della beta Virgine. Duo Seraphim
C.Monteverdi
Missa a quatre veus (a capella). Sanctus
Missa a quatre veus (a capella). Sanctus
C.Monteverdi
Tirsi e Clori
Tirsi e Clori
G.Gabrieli
Canzona en eco
Canzona en eco
A.Corelli
Concerto grosso Op.6
Concerto grosso Op.6
A.Vivaldi
A.Vivaldi
H.Pursell
M.A.Charpentier
G.F.Haendel
G.F.Haendel
G.F.Haendel
G.F.Haendel
G.F.Haendel
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
J.S.Bach
martes, 11 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)